Esta exposició és una oportunitat per a poder mostrar una visió a Sagunt de més de trenta artistes i creadors que vinculem al Camp de Morvedre. Artistes que porten un bagatge productiu, i en alguns casos emergent, en el món de les belles arts i de la comunicació de la cultura de la imatge. Trobar la possibilitat de fer veure la riquesa cultural que ens envolta, ens fa més sensibles i millors persones, i ens permet comprendre millor el treball individual de cadascun dels creadors que viuen, han viscut o són originaris del nostre menut, i alhora gran, territori. Una xicoteta comarca que ens permet recrear-nos en una llarga i fecunda història, però que també ens impulsa, com a artistes, a continuar indagant en les possibilitats expressives i a continuar buscant respostes a les necessitats més íntimes dels éssers humans. En eixa exploració ens acompanya, sempre fidel i omnipresent, la presència de la mar Mediterrània, origen de les nostres primeres experiències amb la llum, l’aigua i l’arena de les platges, elements bàsics sobre els quals reconstruir el món i consolidar i alçar una trajectòria artística. Per què esta selecció d’artistes? El territori defineix un espai de convivència i una història comuna, però les persones que l’habiten són, afortunadament, diferents i, lògicament, també ho són els artistes i les seues respostes a eixes realitats diferents. La diversitat, com a visió i plataforma de l’art actual, planteja les diferències de comunicació i industrialització i els particulars camps virtuals i necessitats que a cada moment es nodreixen dels diversos llenguatges artístics que ens ajuden a evolucionar. Mantindre la ment oberta, ens disposa al creixement intel•lectual i al compromís d’una societat exposada a canvis continus. També poder gaudir de l’acció física i desenvolupar els sentits com la manifestació corporal, virtual, arquitectònica, bidimensional o conceptual, estimula els diferents camps de la creació. Si una ment racional i científica té una captació del món com un pensament organitzat amb un rigor mesurable i meditat, també existeix l’ordre orgànic que, com bé sabem, emula la natura, l’espai, la dimensió i la visió o la fascinació de la cúpula celeste. Totes estes possibilitats i més són intrínseques al gènere humà, encadenat des del principi de la seua existència –la de l’espècie i la individual de cadascú– a una realitat de necessitats immediates i bàsiques, que només pot ser compensada mitjançant els anhels i aspiracions més elevats. L’art i la creació són un artifici per a ordenar el món i comunicar eixe missatge als nostres semblants. Jaime Giménez de Haro Comissari de l’exposició
RkJQdWJsaXNoZXIy NTQ2OTk=