Juan Rodríguez Anna Pastor Isabel Tristán El Port de Sagunt, 1951 Canet d’en Berenguer, 1958 El Port de Sagunt, 1958 Fa alguns anys que Juan Rodríguez només pinta paisatges. Li agrada pintar la natura real, sense additaments ni adorns, nua i bella. Enaltir senzills detalls, bells, però invisibles per a qui mira amb pressa. “Les seues pintures em produeixen una sensació de felicitat”, “on hi ha penjat un quadre seu, desapareix el mur”, són frases del seu llibre de visites. Potser eixe ha sigut sempre el seu afany. Sent i pinta amb la teoria del color i fins i tot la somia; li agrada el paisatge nu, considera que qualsevol figura davant del quadre el desmereix. Observa i acoloreix la mar en els seus passejos quotidians, memoritza i distingeix perfectament els matisos de l’aigua i la llum que la il•lumina, com es pot observar en l’obra Amanecer: Playa de Canet d’en Berenguer. ElAlgarrobo, pintat amb absoluta precisió realista, s’acompanya de tres esbossos dibuixats al llapis amb representacions tonals. “Lapintura, durantmolt de temps, va estar vinculada a l’arquitectura. En les cases romanes, la pintura mural recreava jardins interiors, com és el cas de la Vil•la de Lívia al Palatino. La natura juga amb l’espai dels ambients privats i confon la visió de l’exterior. S’estableix una dialèctica a través de superfícies disposades en diferents plans, conjugant un diàleg entre passió i raó. Utilitzant el contrast visual entre franges monocromàtiques, estructures geomètriques i camps de color vital, a manera de pantalla, la pintura subjacent, de referències orgàniques, serveix per a construir paisatges somiats, naturaleses insinuades i descontextualitzades com fragments de la memòria. Passejant pels jardins, deambulant pels mapes de la Roma clàssica i traspassant els llindars de l’arquitectura, al mateix temps que acompanyem Goethe en els seus passejos i records”. Isabel Tristán utilitza en el seu quadre principal la geometria arquitectònica i el gest en les plantes intercalades en els buits rectangulars. Les dos peces següents són serigrafies, amb color siena i grafit que conformen dos paisatges. “El meu treball actual em porta a un corrent pel qual vaig navegar a principis del meu camí artístic. En aquell moment, la meua obra destacava abans de res per una estètica més lúdica, més pop, més radical i rabiosament jove. Amb el temps, l’obra va anar adoptant un discurs més social i reivindicatiu, tractant temes com el racisme, la llibertat i, sobretot, aquelles injustícies relacionades amb l’esfera de la dona”. En l’obra Desig de plaer, l’escultura del chupa-chups representa la visió consumista a través d’una marca l’embolcall de la qual va ser dissenyat per Dalí. Continua vigent i és un referent “made in Spain”. És l’embolcall en si allò que fa atractiu al caramel. El desig és creat per una publicitat que des de 1958 és destinada als xiquets i continuem consumint els adults. Sobre el llenç de l’obra Despullar el desig, l’embolcall del chupa-chups abandona el seu cos rosat, suau i sensual i deixa el caramel a la vista. El desig de xuplar, llepar i assaborir està a punt de ser consumit. La boca, els llavis, la llengua i la saliva entren en contacte amb el dolç, que simbolitza el desig carnal, la sensualitat i la passió. El cos queda nu. La roba, representada en l’embolcall, queda apartada en un racó del llenç, que escenifica el llit sobre la tela blanca, pura i virginal. Enginyer industrial i llicenciat en la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de València Títol Superior de Ceràmica per l’Escola d’Arts i Oficis de València. Escultora ceramista Doctora en Belles arts i Professora Titular en la Universitat Politècnica de València. Becada en la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma, en la Casa Velázquez a Madrid i beca “Alfons Roig” de la Diputació de València
RkJQdWJsaXNoZXIy NTQ2OTk=