Giménez de Haro César Goce Pasqual Gomes El Port de Sagunt, 1951 El Port de Sagunt, 1994 Canet d’en Berenguer, 1956 ...En un retorno general a la pintura, como reacción a las tendencias conceptuales dominantes de los años sesenta y setenta, la trasvanguardia pone de nuevo en primer plano la expresividad personal del artista, la recuperación de la figuración, el elemento fantástico, la tradición pictórica y la pintura manual. Como decía Bonito Oliva, una obra de arte debe considerarse de nuevo como “una catástrofe o accidentalidad no planificada, que hace que cada obra sea diferente de la otra”. Pero Giménez de Haro no ha necesitado de ese retorno, pues siempre se ha mantenido íntimamente unido a la pintura como medio preferente de expresión... (Ramón Díaz Padilla: Figuraciones… con el mar al fondo (catàleg). Arxius i Biblioteques. Ajuntament de Sagunt. Jaime Giménez de Haro sueña y vive una realidad onírica que le impulsa a ver con claridad nítida las imágenes en color y como su luz le envuelve. Al despertar, anota rápidamente lo recordado y es entonces cuando ve las posibles soluciones, es así como algunos recuerdos dan forma en él y decide transformarlos. Componer es una decisión meditada donde el tiempo no existe. (Delia Díaz) Les seues composicions quadriculades estan basades en els paviments de les cases dels pobles mediterranis, que combina en el mateix espai aspectes matèrics i geomètrics; dos sòls de característiques oposades: una informe i inestable, i una altra formal i estètica. L’elegància de les seues textures, les gammes blanques, la llum i la retícula constructives quadrangulars mostren una agradable estètica que produeix tranquil•litat i una autèntica pau contemplativa. Pasqual presenta dos peces amb les retícules quadrangulars, una d’elles amb variacions de blanc gris i blau. Són valors que no s’acaben, es van movent i torna a produir-nos pau i un poder contemplatiu que ens ajuda a sentir-nos bé. La tercera obra es manté en quadrants grisos blavosos i ens recorda una superfície d’escacs. Originari delmón del grafit, després del pas recent per la Facultat de BellesArts deValència, les seues pintures han evolucionat cap a un estil que combina tècniques clàssiques amb l’ús de recursos i temàtiques contemporànies. El seu treball conjumina tant intervencions de gran format en l’espai urbà com obra d’estudi. Influït per la realitat present, on les persones ens sentim aclaparades pel bombardeig d’informació i imatges que consumim constantment. César aposta per crear un art contemplatiu que ens incite a aturar-nos, a observar i gaudir de la fisicitat de la pintura, a perdre’ns en la infinitat d’interaccions generades per les diferents capes de colors, textures i formes que componen les seues obres. Realitat i ficció representen la vista i l’equilibri de geometria i ciència. El seu treball està basat en taques i somnis de la realitat. Llicenciat en la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de València, catedràtic de les EASD de València i Castelló i director de l’Escola d’Arts i Oficis de Castelló Llicenciat en la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de València i professor de dibuix
RkJQdWJsaXNoZXIy NTQ2OTk=