Artistes contemporanis al Camp de Morvedre

Sento Llobell Elena Uriel Mario Mankey València, 1953 La Corunya, 1954 El Port de Sagunt, 1985 “Les narracions gràfiques són un art temporal i no exclusivament plàstic. La juxtaposició de dibuixos i la lectura de les el•lipsis crec que provoquen una emoció estètica mixta que usa els mitjans plàstics del dibuix i les formes temporals de la literatura o el cinema”. Sento ens mostra en l’exposició dos gravats, historietes en blanc i negre, per a un llibre de Las fábulas de Samaniego. L’altra imatge, delicada aquarel•la d’una gran bellesa, representa la caiguda de l’Imperi Romà atacat pels bàrbars. Amb Historietas del Museo del Prado, llibre gràfic i verídic, ens mostra amb gran lucidesa els seus dos-cents anys d’història. “El meu treball se centra en l’Antropocé, creat i accelerat pel nostre sistema patriarcal. Treballe sobre els comportaments humans que em pertorben, i em centre principalment en les eternes contradiccions de l’individu contemporani com a resultat de les seues ambicions i limitacions”. A través de la signatura, Mario Mankey manifesta la contradicció latent entre persona i primat. És multidisciplinari. Es dedica al còmic, al grafit, muralisme, pintura i escultura. El quadre principal és una imatge futurista que viatja a una gran velocitat, el personatge de la qual ens mostra una faç cadavèrica amb connotacions de còmic. En els següents treballs es representen dos imatges molt pictòriques i també d’acció i moviment. “El dibuix i la pintura m’acompanyen des que tinc records, i amb el pas del temps, ensenyar a dibuixar es va convertir en la meua professió. Dibuixe i pinte perquè gaudisc fent-ho, perquè vull contar o necessite cridar, i sempre, sempre, em sorprén que, usant un llapis o un pinzell, on abans només hi havia una superfície buida, aparega un món, una nova realitat, única, com per art de màgia. Si haguera de triar entre figuració i abstracció, sens dubte triaria figuració”. Elena ens presenta El grito y el silencio, tríptic amb suports de fusta en posició vertical. Ens mostra una perspectiva obliqua de l’estudi, l’artista està pintant el seu autoretrat en primer pla, el seu rostre i la seua mirada cap a l’espectador, en el tercer fragment es troba recolzat el crit en la paret i en el terra. Léelo en mis ojos, bodegó de fruites de ceràmica pintada amb engalbes, conté un bell missatge projectat pel reflex de les ulleres. Frutero, collagraf, tècnica de gravat amb diversos colors que, canviant-los, pot donar múltiples estampacions. Llicenciat en la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de València Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Sant Carles de València i Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de València Llicenciat en Belles Arts per la Facultat de Sant Carles de València

RkJQdWJsaXNoZXIy NTQ2OTk=